Amb aquesta etapa deixem la comarca de l'Alt Empordà, passarem per la part més oriental del Pla de l'Estany i acabarem al Gironès. El gran escriptor empordanès Josep Pla va batejar aquestes terres amb el nom de Terraprim, la zona de transició entre la plana de l'Empordà i els aspres de la Garrotxa.
Poc després de començar l'etapa entrem al terme municipal de Vilademuls, el més gran del Pla de l'Estany, amb dotze pobles. Passarem pel cap de municipi, Vilademuls, on destaquen l'església romànica (tot i que reformada durant el segle XVI) de Sant Joan Baptista, les restes del castell, especialment un portal d'entrada, i un museu de la vida rural situat a la rectoria. Si ho desitgeu, podeu buscar l'amagatall GC30EYT.
Seguirem cap a Terradelles, (GC30F4A) lloc ja documentat el 841, on destaquen l'església de Sant Martí (segle XVIII) i algunes edificacions civils.
El camí continua en direcció a Sant Esteve de Guialbes, amb una església documentada ja el 1064 (era l'església de l'antic castell de Guialbes, bastit a mitjans del segle XI pel comte de Barcelona, enfrontat amb el de Besalú, que havia construït el castell de Vilademuls). L'església actual fou reformada al segle XVI. Al poble teniu dos amagatalls (GC28DBD i GC1TE64).
Seguim cap a Sant Mer, ermita del segle XIII reedificada l'any 1627. La tradició diu que Sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, s'instal·là en aquest indret per tal de viure una vida eremítica. També hi teniu un amagatall (GC19DE7).
Després d'una forta pujada arribarem al camí que ens menarà fins a Medinyà, lloc esmentat ja el 1017, en una butlla del Papa Benet VIII, i el 1128 al Llibre gran dels Feus. Ben a prop del Camí de Sant Jaume es pot contemplar el castell, que apareix documentat el segle XI. El segle XIV era propietat de la família Xammar; des del segle XVIII és propietat dels Fonsdeviela. Dins del complex del castell es troba l'església de Sant Sadurní. A prop podeu trobar el amagatall GC25BRB. El 1389 es va fundar a Medinyà un hospital amb capella pròpia dedicada a Sant Jaume. D'aquests edificis no en queden restes però sí el record de la seva ubicació, al número 20 del carrer de Pere Roure, on hi ha una placa que ho recorda. Podeu trobar l'amagatall GC30JEW.
Una vegada travessades les xarxes viàries A2 i AP7 ens dirigim cap al Congost, seguint el curs del riu Ter i passant per sota de la muntanya dels Sants Metges (en aquest cim destaquen el castell de Sant Julià de Ramis, el poblat romà Castellum Fractum -GC2BY7A – i l'església dels Sants Metges -GCR5RK-). Aquest indret, important i estratègic punt de pas de l'Empordà cap al Gironès, és ple de testimonis d'hàbitat humà des de les èpoques més remotes: el Cau de les Goges, la Cova de les Goges (ja desapareguda), la Cova de Can Sant Vicenç i el jaciment de la Pedra Dreta.
Arribarem a Sarrià de Ter. La ruta prossegueix pel barri de Sarrià de Baix; se segueix el carrer Major, per on antigament passava el camí ral de Girona a França. En aquest carrer hi ha bones mostres d'arquitectura modernista, com l'edifici de Rafel Masó, que antigament acollia les escoles municipals. Al final del carrer hi ha l'església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Malgrat que la seva construcció s'inicià l'any 1800, la finalització de les obres no es produí fins al 1925, a causa de la Guerra del Francès, durant la qual el temple fou ocupat per les forces franceses, primerament com a lloc d'aprovisionament i després com a hospital de guerra. Hi teniu un amagatall GC26D09.
Travessarem el riu Ter pel Pont de l'Aigua (destruït per l'exèrcit republicà durant la retirada del 1939 i reconstruït per presoners de guerra, excombatents republicans) i arribarem al barri gironí del Pont Major i finalment al de Pedret, on donarem per acabat el tram.
Aquest tram consta de 60 amagatalls (1 regular amb geoSegell, 1 petits, 51 micros i 7 d'altra mida). El tram té un total de 27,7 Km i es pot fer a peu, en bicicleta o en cotxe.